Ens acomiadem…durant un temps.

Que els lectors i lectores d’aquest bloc no s’alarmin. Tot i el títol dramàtic d’aquest article, la cosa no és per tant!!!

Per qüestions professionals haig de concentrar les meves forces i energies en altres temes que tinc pendents i, per tant, durant un temps no podré continuar escrivint en aquest bloc. Si bé algú m’envia alguna cosa, la publicaré així que tingui una estona.

La tornada està prevista per l’estiu, però depenent de com vagi tot, igual tornem abans.

Aprofitem per donar les gràcies a les persones que segueixen el bloc, que han aportat idees, articles, fotografies, etc!!!

Aviat ens veiem!!!!

Una abraçada ben forta!!!

 

La bellesa de la imperfecció. Part II

Fa poc vam publicar la primera part d’aquest article on parlàvem de les noves tendències fotogràfiques que busquen anar més enllà de la tècnica i dels avenços tecnològics.

En aquell article us parlàvem de la Harinezumi i, si bé la Harinezumi ens proposa retrobar-nos amb un format ple de nostalgia (el super 8), la proposta d’avui és el retrobament amb tot un procés  que té un plantejament molt diferent del que té la fotografia digital: la fotografia  analògica.

Molt abans que la batalla dels píxels envaís la nostra vida existia un altre concepte de fotografia. Les càmeres no tenien una pantalla on podíem veure de forma immediata els resultats de la nostra fotografia, teníem un número limitats de dispars que estava marcat pel número de fotografies que  permetia el carret i havíem d’esperar bastant a veure el resultat final que passava per uns negatius i uns positius.

Per a qui ha nascut en plena era digital li resulta complex entendre tot plegat, però només cal dir que abans era tot més lent, exigia més planificació, pensar molt més i una capacitat imaginativa molt alta (ja que, havies de projectar la teva fotografia en la ment sense poder comprovar el resulta molt més tard).

Actualment, moltes persones consideren que la fotografia digital ha desterrat completament la fotografia analògica. No obstant, el que molts consideren una limitació d’altres la consideren un catalitzador de la creativitat.

És aquest el cas de les càmeres lomogràfiques. Aquest tipus de càmeres lomogràfiques es caracteritzen per ser manuals, però senzilles. També tenen unes possibilitats estètiques impressionants que van acompanyades, inevitablement, d’unes possibilitats creatives gairebé interminables. No podem obviar que aquestes càmeres també tenen un estètica que les fa víctimes possibles del col·leccionisme i el fetitxisme i que les fa molt atractives. Són ideals per a explorar de forma molt primària i manipulativa els mecanismes de la fotografia i entendre ben bé en què consisteix això “d’escriure amb la llum”.

Les càmeres lomogràfiques permeten, com hem comentat, fer tot tipus d’efectes extravagants. El més conegut és l’ull de peix que distorsiona la imatge, però també et permeten altres efectes com exposar una fotografia sobre una altra o mostrar en els revelats les perforacions de la pel·lícula. Però el més característic d’aquest tipus de fotografies és la saturació dels colors, el contrast i l’efecte difuminat que es produeix als extrems de la fotografia.

Al voltant d’aquestes càmeres hi ha el que es coneix una comunitat que té el seus propi bloc i les seves pròpies no-normes. A Barcelona existeix una botiga dedicada exclusivament al món lomogràfic on els usuaris poden trobar des de tot tipus de complements, accessoris, càmeres rodets, serveis de revelats i cursos.

L’adreça i el telèfon de la botiga són els  següents:

c/Rosic, 3. Telf: 93.319.70.06/93.268.16.05

A continuació us afegim un link on podreu veure algunes mostres de fotografies i fer una passejada pel món lomogràfic:

http://beta.lomography.es/photos

I a continuació ens complau presentar-vos una mostra cedida per la Nadia, tota una artista lomogràfica, on podeu veure tot un seguit de fotografies fetes amb la Diana F+ on podreu reconèixer alguns dels efectes que hem comentat anteriorment (Fisheye, doble exposició, saturació dels colors, etc). Des d’aquí li donem les gràcies per les seves fotografies!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Muros hablados

En aquest bloc hem parlat molt sobre art urbà. Sabem que, molts dels lectors, són admiradors d’aquest tipus d’art.

Per aquesta raó, avui us volem presentar un bloc que de ben segur que us resulta suggerent “Muros hablados”. En aquest bloc podeu trobar una recopilació de parets i murs on hi ha graffitis, stencils (pintures fetes amb plantilles) i altres.

Podríem dir que aquest bloc és una col·lecció/recopilació d’aquest tipus d’art. És una mostra ben interessant amb un arxiu bastant extens.

Podeu accedir a través del següent link:

http://muroshablados.es/archivos

 

La tira de Cargols.

Avui us parlaré d’un bloc que m’agrada especialment: la tira de cargols. El realitza el Franchu que és un noi que ja fa molts anys que es dedica al món del còmic.

Cada setmana ens fa riure amb les aventures i desventures que viuen aquests cargolets imaginats per la seva ment.

Amb unes línees senzilles i treballant, majoritàriament, en blanc i negre el Franchu ha construït un món on els cargols són els amos i senyors. Destaca per tenir un humor fi i molt agut que juga amb les paraules tant com amb les imatges.

Us el recomanem molt!

Us deixem amb el trailer que va realitzar i amb una tira que va publicar fa uns quants dies.

Esperem que ho gaudiu!!!

Un bloc molt creatiu…

Ja fa uns dies vam publicar un article sobre els llibre Els Colors Oblidats i també sobre l’equip Play Creatividad.  Avui us volem presentar el seu bloc ja que el trobem molt interessant i estimulant i molt en la línea del que anem publicant al bloc “Podria ser”.

En el bloc “Play Said. Bitácora Creativa.” Podreu trobar una mica de tot però escollit amb molt de gust i criteri: curtmetratges, música, il·lustració i molt més!

Us convidem a fer-hi una passeja i sobretot que no us perdeu les entrevistes a el Antiheroe i la Pendeja , tots dos il·lustradors i animadors. Molt interessants!!!!

La bellesa de la imperfecció. Part I.

Sembla que tècnicament la fotografia està arribant a cotes insuperables. Circula la creença que fer fotografies tècnicament difícils ja no és gens complicat i que tothom ho pot fer.

Aquest és un pensament una mica simple, però sí que hi ha una part de realitat. Els avenços tecnològics fan que, cada vegada, sigui més accessible el fer una fotografia artística i tècnicament correcte. No obstant, una bona fotografia va més enllà de la tecnologia i dels equips fotogràfics complexos. Requereix una mirada determinada, una experiència i moltes més coses que tenir la última i més cara de les càmeres.

Aquest fet ha creat tota una tendència de buscar, precisament, la imperfecció. Els, a priori, efectes o defectes no volguts ara són motiu d’experimentació i exploració. Dins d’aquesta tendència trobem tota una línea de càmeres que són accessibles i molt econòmiques i que garanteixen  molts d’aquests “defectes-efectes”.

Són càmeres conegudes com “camera-toy” i que, tal i com el seu nom indica, pretenen transformar el fet fotogràfic en un joc on els resultats són el menys important i el que és més interessant és l’experimentació, la creativitat, el joc i tots els invents que puguis crear a partir d’això.

Avui us presentarem una d’aquestes càmeres que és una debilitat per a mi: la Harinezumi. Aquesta càmera digital d’origen japonès ha creat molta expectació i moviment a internet. És una càmera molt petita, pesa poc i sembla la càmera d’un espia tot imitant un model antic. La característica principal és  que grava i fa fotografies en format “super 8” que és un format que es feia servir fa molt de temps.  Els resultats són fotografies i vídeos que semblen fruit d’un somni més que d’una realitat, tenen un punt nostàlgic i molt evocador. Tenen unes textures molt particulars i els colors, depenent de la tongada, molt saturats ja que,  per tal d’imitar els efectes que la química abans provocava i que l’era digital ha eliminat, cada 100 càmeres fan que predomini un color (blau, vermell i groc).

Tenen un canal de vídeo propi a vimeo i a youtube i ja comencen a haver-hi artistes “consolidats” que fan la seva producció amb aquesta càmera. També hi ha gent que ha creat “gadgets” i complements i, per tal de promocionar-la, alguns artistes com Isabel Coixet van fer alguns vídeos. Ho podreu trobar tot a la seva web: http://www.bonitacamara.com/ES/index.html

Aquí us mostrem amb algunes fotografies que he realitzat jo mateixa. Però també us podeu fer una passejada pel bloc de la harinezumi, on veureu tot de fotos fetes amb aquesta càmera: http://www.harinezumiphotoblog.com/

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També us deixem amb un vídeo fet per “franc-tireur” un home que s’ha dedicat a fer moltes produccions amb la Harinezumi.

Que ho gaudiu!!!

Descobrir “Els colors oblidats”.

Alguns de vosaltres ja coneixeu el llibre Els colors oblidats. Però per a tots aquells que no saben de que estem parlant els hi oferim un breu resum.

Els colors oblidats és un recull de contes que tenen com a fil  conductor la història de la Carmesina, una nena que es retroba amb els colors en un món dominat pels grisos. Les històries són breus però suficientment intenses com perquè sentis una pessigada al cor que et faci recordar algunes coses que, en algun moment, vas tenir present però has anat deixant enrere.

Darrera d’aquest projecte està l’equip de “Play creatividad” que tenen una filosofia de creació de productes i històries amb la intenció d’ajudar-nos a recuperar les ganes de lluitar pels nostres somnis i per tot el que algú, algun dia, ens va convèncer de que “era impossible”.

Podeu accedir a la web de Els colors oblidats a través del següent link o a la columna de la dreta on tindrem un enllaç permanent. Allà trobareu molta més informació així com podreu també descarregar-vos fons de pantalla, una guia didàctica per les escoles, comprar el llibre i descobrir el seu origen.

http://elscolorsoblidats.com/

Us ho recomanem!!!

Art!!

Tanya Davis és una artista molt completa. Canadenca de naixement es considera una poetessa i una conta contes. Les seves músiques són molt particulars i ens agrada especialment la cançó que compartirem a continuació. “Art” és un cant al que el seu propi títol indica. És una declaració artística de l’autora que ens expressa que és per a ella l’art, que hi busca i que hi troba.

Una cançó senzilla que parla de les petites coses i que està acompanyada d’un vídeo que ens ha semblat també molt subtil però suggerent. Al bloc personal de Tanya Davis podeu saber més coses d’ella, només cal que cliqueu el següent link:

http://www.tanyadavis.ca/fr_home.cfm

Esperem que us agradi.

El preu de la llet i altres possibilitats artístiques…

A la xarxa es fan grans descobriments!!!

Qui havia de dir que es podia fer quelcom tan suggerent, com veurem a continuació, amb una mica de llet, pigment vegetal i sabó?

La cosa és bastant senzilla: col·loques una mica de llet a una plat o un bol, agafes una mica de pigment vegetal de més d’un color i tires unes gotetes de sabó per a rentar plats i…sorpresa!!!

A continuació t’oferim un vídeo on podreu veure unes imatges meravelloses que s’han fet a través d’aquest procediment.

Animeu-vos a provar!!!

Per cert! La música que sentireu és de Röyksopp, un grup norueg del que ja parlarem ja que té tota una sèrie de vídeos musicals molt i molt interessants!!!

Que gaudiu!!!

Barcelona Photobloggers

Una de les  millors maneres d’aprendre a escriure és llegint molt i  una de les millor maneres de fer fotografies és veient fotografies.

Per sort internet ens ofereix una munió de recursos que ens permeten veure els treballs que fan altres fotògrafs professionals o no, informar-nos de les novetats sobre cursos o exposicions i està en xarxa amb d’altres persones interessades amb el món de la imatge.

Tot això i molt més és el que ens permet el projecte Barcelona Photobloggers. Aquesta iniciativa sorgeix d’un grup de persones que no tenen cap mena d’ànim de lucre i està vinculada a la xarxa de ciutats coneguda amb el nom de photobloggers.org, creada per Brandon Stone i inclou a ciutats com New York o Londres.

La intenció d’aquesta proposta es posar en xarxa els photoblogs de la ciutat de Barcelona i també donar a conèixer als aficionats les novetats relacionades amb el món de la fotografia que es produeixen a la ciutat comtal. Així doncs, encara que no siguis un photoblogger, et pot interessar.

Per formar part d’aquesta xarxa has de residir a la ciutat de Barcelona o voltants i tenir un photobloc que tingui més d’un mes d’antiguitat. Però encara que no en formis part pots accedir a la tira de fotografies que es va actulitzant a mida que els membres van publicant als seus photoblocs i als seu foro de debat. Així que s’obren moltes possibilitats d’aprendre i conèixer fotògrafs que t’interessin!!!

Si vols més informació clica el següent enllaç:

http://barcelonaphotobloggers.org/