Bones Festes!!!

Ja gairebé és Nadal i la ciutat s’omple de llums de colors. Jo no he pogut evitar aprofitar aquestes llums tan especials per a experimentar amb la càmera i, per aquesta raó, publico aquesta selecció de fotografies.

Aprofito per retre homenatge a Olívia, Carol, Abdel, Diana, Maryam, Valentina, Fuensi, Dolo, Maria, Marco, Raul, Sara, Haider, Yara, Eddy, Nico, Cristian, Iris, Alex, Jesus, Caroline i Marc (els Cineastes) que em van sorprendre, em van impactar, em van al·lucinar i em van  descobrir la càmera, les seves possibilitats i com es pot jugar amb la llum i el moviment. Sou una inspiració!!! També vull dir que  me’n recordo molt de tots els Sanapis i dels Somiadors.

A tots i totes (Cineastes, Sanapis i Somiadors ), gràcies per donar-me l’oportunitat de conèixer una miqueta de vosaltres, obrir-me els vostres cors i ensenyar-me coses tant i tant importants!!!!

Moltes gràcies artistes!

Que passeu unes molt bones festes i que no oblideu mai que podeu aconseguir el que us proposeu!!!!!!  Jo crec en vosaltres!!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Röyksopp i l’art urbà.

Si heu seguit la sèrie que hem anat publicant sobre art i artistes urbans, avui us volem fer gaudir amb un vídeo clip que inclou i s’inspira en algunes  de les figures de les que us hem anat parlant.

Röyksopp és un duet noruec que es dedica a la música electrònica des del 1998 i “Happy Up Here” és una de les seves cançons. La podeu escoltar en el següent vídeo i els lectors atents podran veure referències molt clares a un dels artistes urbans més reconeguts, “Space Invaders” , al que ja li hem dedicat un article en aquest bloc.

Resulta molt interessant d’aquest vídeo el joc que es fa amb l’enfocament i desenfocament de les llums i com es va transformant la realitat en un gran vídeojoc.

Esperem que el gaudiu!

Angst: un curtmetratge sobre l’angoixa i la por.

Tant en holandès com en alemany o escandinau la paraula “Angst” serveix per determinar un tipus d’emoció que es troba entre la por i l’angoixa.

El curtmetratge que us presentem avui és la història d’un infant i la seva relació amb el vent i, com de forma lenta, ha anat generant-li un estat de por arran de tot un seguit d’experiències.

Us deixem amb el curt sobre el que sabem ben poques coses, a banda, que està dirigit i realitzat per Emiel Penders (un il·lustrador, animador i creador de pàgines web). Igual algú en sap més i ens vol il·lustrar a la secció de comentaris.

Que el gaudiu!

PHENOMENA. The Ultimate Cinematic Experience.

La mítica “sessió doble” pròpia de les sales dels anys 70 i 80 torna amb la iniciativa “Phenomena. The Ultimate Cinematic Experience”. Nacho Cerdá ens fa retornar a la nostra infantesa i fer reviure emocions i sensacions que van fer que desenvolupéssim un vincle molt especial amb el món del cinema. Pel·lícules inoblidables com “ET”, “Carrie”, “El Resplandor”, “Star Wars” faran les delícies dels espectadors en pantalla gran i en versió original subtitulada. És una oportunitat única de descobrir o redescobrir unes pel·lícules que el pas del temps las ha transformat en clàssics.

Als cinemes Urgel, una sala mítica que en paraules del propi Cerdá “és una autèntica catedral del cinema”, gaudirem un cop al mes d’aquestes sessions. La primera sessió és el dijous 16 de desembre a les 20 hores (jo ja tinc les meves entrades) i es projectarà  “Tiburon” de Steven Spielberg i “Alien, el octavo pasajero” de Ridley Scott.

Us deixem, per obrir boca, amb el vídeo promocional!

Músics de Cinema I: Joe Hisaishi.

Fa uns dies vam publicar un article sobre l’estudi Ghibli. I gairebé inseparable a aquest estudi es troba la figura del  músic Joe Hisaishi. Amb ell volem inaugurar una secció que esperem que us agradi: “Músics de Cinema”.

Les Bandes Sonores de les  pel·lícules de l’estudi Ghibli es caracteritzen per una música molt especial que acompanya a les històries d’una manera increïble. La gran majoria d’elles han estat elaborades per aquest músic tan prolífic nascut l’any 1950 a Nagano (Japó) fent, en molts casos, inseparable la música de la història. A les últimes dècades s’ha popularitzat arran del èxit que han tingut pel·lícules com “La princesa mononoke”, “El viaje de Chihiro” o “El castillo ambulante”.

Però la producció musical de Hisaishi és tan espectacular i abundant que no podem oblidar que també ha treballat amb el conegut director de cinema Takeshi Kitano a pel·lícules com “L’estiu de kikujiro”, entre d’altres.

A part, també són conegudes les peces que  ha elaborat de forma independent i la seva faceta com a director d’orquestra.

Us oferim un vídeo on tenim el plaer de veure a Joe Hisaishi tocant al piano, i en companyia d’una orquestra, una peça preciosa de la banda sonora de “El viaje de Chihiro” , “Sixth Station”. Esperem que la gaudiu!

Artistes Urbans III: Shepart Fairey.

Shepart Fairey més conegut pel pseudònim “Obey” és un  artista urbà conegut per ser un dels primers que va fer servir “l’enganxina” com element per a intervenir al carrer. Shepart les dissenyava, les distribuïa i les enganxava als llocs més insòlits com una forma de provocació.

La seva primera campanya era coneguda per fer servir la cara de “André el Gigante” (un lluitador de moda a EEUU) amb la paraula “Obey” a sota, la qual cosa li va fer guanyar-se el seu sobrenom. Tanmateix, són coneguts els seus pòsters de mides gegants que ha anat penjant en diversos països als que ha viatjat.

El seu estil és proper als cartells publicitaris de mitjans del segle XX, el pop-art i el còmic. Gairebé, totes les seves creacions, tenen amagada una reflexió política, social i estètica i, subtilment, convida a l’espectador a qüestionar-se valors com el de la publicitat tant comuns a la nostra societat actual. Té un marcat to antibel·licista.

Al llarg de tota la seva vida artística, ha reivindicat l’espai del carrer com un espai propi de l’expressió artística. Actualment, es dedica al disseny gràfic i ha col·laborat en les campanyes publicitàries d’empreses tant conegudes com “Pepsi” o “Adidas” i amb grups de música com “Sepultura” o “Black Eyed Pies”. Aquestes col·laboracions li han valgut algunes crítiques que feien al·lusió a la poca coherència entre les seves idees inicials i els seus treballs més de maduresa.

Als següents links podeu trobar més imatges dels seus treballs i molta més informació:

http://cinquecollective.com/artist/shepard-fairey-obey-buy/

http://obeygiant.com/

http://www.thegiant.org/

Al següent vídeo també podeu veure com treballa el taller del Shepart Fairey i com treballa:

Llum i Color a Croàcia. Part IV.

Avui us presentem una selecció de tres fotografies realitzades pel Pep al seu viatge per Croàcia.

Hem volgut agrupar aquestes tres fotografies per dues raons:

1. El joc que hi ha entre les ombres i la llum és molt similar a les tres. Com podeu veure el contrast entre la llum i l’ombra és molt alt i, en algun cas, el raig arriba a ser molt mínim.
2. Les textures, a tots tres exemples, tenen un gran protagonisme.

Aquestes coincidències fan que sigui possible fer una sèrie amb totes tres.

Moltes gràcies Pep per aquestes tres fotografies tan especials!

PD: Encara ens queden algunes fotografies…així que no us despisteu i no us perdeu les properes entregues!!!

Els estudis Ghibli: uns estudis mítics.

L’animació s’ha transformat, en els últims anys, territori d’infants i adults. En aquest bloc ja us hem presentat alguns curtmetratges d’animació i hem parlat una mica d’ells i dels seus autors.

No obstant, avui us volem presentar una de les grans autoritats del cinema d’animació japonès: “Els estudis Ghibli”.

Ens consta que, alguns dels lectors d’aquest bloc, ja heu conegut pel·lícules com “Mi vecino Totoro” o “El viaje de Chihiro”. Totes dues són títols d’aquests prestigiosos estudis.

Hayao Miyazaki amb la col·laboració del seu colega Isao Takahata van fundar l’estudi a l’any 1985 i, des de llavors, han fet un munt de pel·lícules que han fet les delícies dels més petits i dels més grans. Les peces de l’estudi Ghibli s’han transformat en un mite no només al japó, sinó que també han tingut una gran repercussió internacional.

És un dels estudis més respectat i reconegut del japó i una de les seves pel·lícules “El viaje de Chihiro” va ser reconeguda amb un òscar de l’acadèmia i un os d’or al festival de Berlin. L’estimació i l’admiració dels japonesos, per aquests estudis, és tan gran que a Tokio s’ha arribat a fundar el “Museu Ghibli” amb una gran afluència de públic de tot el món.

A continuació us oferim dos links. El primer és el de la web oficial dels estudis Ghibli on us podeu registrar com a membres de la comunitat ghibli, si sou més grans de 14 anys i rebre notícies i gaudir de certes avantatges. El segon és el del museu on podeu veure algunes fotografies.

http://www.studioghibli-aurum.com/index.php

http://www.ghibli-museum.jp/en/

Tanmateix, us oferim un vídeo que presenten algunes de les pel·lícules més representatives dels estudis Ghibli i un altre que us mostra el legendari “Museu Ghibli”:

 

Art Contemporani als Instituts de Barcelona.

Avui us presentem un projecte que s’està duent a terme a diversos insituts de Barcelona “En residència”.

Aquest projecte és una iniciativa de diverses entitats com són l’associació “A bao ba qu”, l’Institut de Cultura de Barcelona, el CONCA, es realitza amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona i té com objectiu apropar l’art contemporani als estudiants de secundària.

Els artistes que hi participen fan una proposta a un grup d’ESO i amb la seva col·laboració i el suport de tota la comunitat educativa el duen a terme.

Aquesta iniciativa ja es va posar en marxa el curs passat a instituts com a l’institut Collserola o al Bernat Metge. Els treballs que es van realitzar, durant el curs 09-10, es poden contemplar a una exposició que va ser inaugurada el passat 15 de novembre i que romandrà oberta fins l’onze de desembre al nivell zero de la Fundació Suñol.

A l’edició d’enguany participen, entre d’altres, l’institut Narcís Monturiol i l’institut Vall d’Hebron. Si voleu fer el seguiment d’aquest projecte o bé veure el procés de l’any anterior, cliqueu el següent link on podreu fer una visita a la seva web oficial i accedir als blocs de les dues edicions (la present i la passada):

http://www.enresidencia.org/

De totes maneres, mantindrem un enllaç permanent a la columna de la dreta del present bloc.

La Filmoteca obre les seves portes a les escoles.

La Filmoteca de Catalunya amb la col·laboració d’entitats com “Drac Màgic”, “Modiband” i “A Bao a Qu/ Cinema en curs” ha desenvolupat tot un programa de sessions dedicades als centres educatius.

L’oferta engloba tots els nivells educatius i contempla la projecció de clàssics (Psicosis), de films més recents (Malditos Bastardos) com també alguns films d’animació.

Si us interessa veure la programació cliqueu el següent link i podreu fer una ullada a l’oferta així com consultar el programa de mà:

Filmoteca per a les escoles

Aprofitem per informar que la Filmoteca de Catalunya al 2011 estrenarà una nova seu a la plaça Salvador Seguí, s/n (molt a prop de la Rambla del Raval).