La bellesa de la imperfecció. Part II
Fa poc vam publicar la primera part d’aquest article on parlàvem de les noves tendències fotogràfiques que busquen anar més enllà de la tècnica i dels avenços tecnològics.
En aquell article us parlàvem de la Harinezumi i, si bé la Harinezumi ens proposa retrobar-nos amb un format ple de nostalgia (el super 8), la proposta d’avui és el retrobament amb tot un procés que té un plantejament molt diferent del que té la fotografia digital: la fotografia analògica.
Molt abans que la batalla dels píxels envaís la nostra vida existia un altre concepte de fotografia. Les càmeres no tenien una pantalla on podíem veure de forma immediata els resultats de la nostra fotografia, teníem un número limitats de dispars que estava marcat pel número de fotografies que permetia el carret i havíem d’esperar bastant a veure el resultat final que passava per uns negatius i uns positius.
Per a qui ha nascut en plena era digital li resulta complex entendre tot plegat, però només cal dir que abans era tot més lent, exigia més planificació, pensar molt més i una capacitat imaginativa molt alta (ja que, havies de projectar la teva fotografia en la ment sense poder comprovar el resulta molt més tard).
Actualment, moltes persones consideren que la fotografia digital ha desterrat completament la fotografia analògica. No obstant, el que molts consideren una limitació d’altres la consideren un catalitzador de la creativitat.
És aquest el cas de les càmeres lomogràfiques. Aquest tipus de càmeres lomogràfiques es caracteritzen per ser manuals, però senzilles. També tenen unes possibilitats estètiques impressionants que van acompanyades, inevitablement, d’unes possibilitats creatives gairebé interminables. No podem obviar que aquestes càmeres també tenen un estètica que les fa víctimes possibles del col·leccionisme i el fetitxisme i que les fa molt atractives. Són ideals per a explorar de forma molt primària i manipulativa els mecanismes de la fotografia i entendre ben bé en què consisteix això “d’escriure amb la llum”.
Les càmeres lomogràfiques permeten, com hem comentat, fer tot tipus d’efectes extravagants. El més conegut és l’ull de peix que distorsiona la imatge, però també et permeten altres efectes com exposar una fotografia sobre una altra o mostrar en els revelats les perforacions de la pel·lícula. Però el més característic d’aquest tipus de fotografies és la saturació dels colors, el contrast i l’efecte difuminat que es produeix als extrems de la fotografia.
Al voltant d’aquestes càmeres hi ha el que es coneix una comunitat que té el seus propi bloc i les seves pròpies no-normes. A Barcelona existeix una botiga dedicada exclusivament al món lomogràfic on els usuaris poden trobar des de tot tipus de complements, accessoris, càmeres rodets, serveis de revelats i cursos.
L’adreça i el telèfon de la botiga són els següents:
c/Rosic, 3. Telf: 93.319.70.06/93.268.16.05
A continuació us afegim un link on podreu veure algunes mostres de fotografies i fer una passejada pel món lomogràfic:
http://beta.lomography.es/photos
I a continuació ens complau presentar-vos una mostra cedida per la Nadia, tota una artista lomogràfica, on podeu veure tot un seguit de fotografies fetes amb la Diana F+ on podreu reconèixer alguns dels efectes que hem comentat anteriorment (Fisheye, doble exposició, saturació dels colors, etc). Des d’aquí li donem les gràcies per les seves fotografies!!!