La bellesa de la imperfecció. Part I.

Sembla que tècnicament la fotografia està arribant a cotes insuperables. Circula la creença que fer fotografies tècnicament difícils ja no és gens complicat i que tothom ho pot fer.

Aquest és un pensament una mica simple, però sí que hi ha una part de realitat. Els avenços tecnològics fan que, cada vegada, sigui més accessible el fer una fotografia artística i tècnicament correcte. No obstant, una bona fotografia va més enllà de la tecnologia i dels equips fotogràfics complexos. Requereix una mirada determinada, una experiència i moltes més coses que tenir la última i més cara de les càmeres.

Aquest fet ha creat tota una tendència de buscar, precisament, la imperfecció. Els, a priori, efectes o defectes no volguts ara són motiu d’experimentació i exploració. Dins d’aquesta tendència trobem tota una línea de càmeres que són accessibles i molt econòmiques i que garanteixen  molts d’aquests “defectes-efectes”.

Són càmeres conegudes com “camera-toy” i que, tal i com el seu nom indica, pretenen transformar el fet fotogràfic en un joc on els resultats són el menys important i el que és més interessant és l’experimentació, la creativitat, el joc i tots els invents que puguis crear a partir d’això.

Avui us presentarem una d’aquestes càmeres que és una debilitat per a mi: la Harinezumi. Aquesta càmera digital d’origen japonès ha creat molta expectació i moviment a internet. És una càmera molt petita, pesa poc i sembla la càmera d’un espia tot imitant un model antic. La característica principal és  que grava i fa fotografies en format “super 8” que és un format que es feia servir fa molt de temps.  Els resultats són fotografies i vídeos que semblen fruit d’un somni més que d’una realitat, tenen un punt nostàlgic i molt evocador. Tenen unes textures molt particulars i els colors, depenent de la tongada, molt saturats ja que,  per tal d’imitar els efectes que la química abans provocava i que l’era digital ha eliminat, cada 100 càmeres fan que predomini un color (blau, vermell i groc).

Tenen un canal de vídeo propi a vimeo i a youtube i ja comencen a haver-hi artistes “consolidats” que fan la seva producció amb aquesta càmera. També hi ha gent que ha creat “gadgets” i complements i, per tal de promocionar-la, alguns artistes com Isabel Coixet van fer alguns vídeos. Ho podreu trobar tot a la seva web: http://www.bonitacamara.com/ES/index.html

Aquí us mostrem amb algunes fotografies que he realitzat jo mateixa. Però també us podeu fer una passejada pel bloc de la harinezumi, on veureu tot de fotos fetes amb aquesta càmera: http://www.harinezumiphotoblog.com/

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També us deixem amb un vídeo fet per “franc-tireur” un home que s’ha dedicat a fer moltes produccions amb la Harinezumi.

Que ho gaudiu!!!

~ per electrotipia a febrer 7, 2011.

2 Respostes to “La bellesa de la imperfecció. Part I.”

  1. […] dia, a part de les càmeres de sempre, teníem una Harinezumi que treu unes fotografies amb una textura molt particular. Un parell de nens van voler tocar-la i […]

  2. […] poc vam publicar la primera part d’aquest article on parlàvem de les noves tendències fotogràfiques que busquen anar més enllà de la tècnica i […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: